Ei! De tot el que vullgau:
licors i llepolies, llençols de seda suau.
Prima! Alliberant el caos,
la gentola del sud, els amos del sarao.
Primo! textures i sabors,
tots els colors del verd, del blau, de l’amor…
Prima, primo, fem-ho!
Plora, però es manté ferm,
sempre amb un drama a la vista.
Giren els aires, i el temps
es burla de l’optimista.
Sempre hi ha coses pendents…
És, en la pau, un turista.
Sap que no tot d’ell depén,
i avança el funambulista.
