En persones distingides
tot pecat serà venial
si no es perden mai les formes
ni l’educació sexual.
-Bon dia tingui, senyora!
passant per aquí he pensat
que un parell de magarrufes
li faria de bon grat…
-Ja que sembla un cavaller
tan formal i tan polit,
no es quedi pas a la porta,
passi, passi, si es servit!
-Fóra convenient d’entrada
fer-li un repàs general
-Ai, no sap com m’emociona
veure’l tan ceremonial!
-Quin goig fa vostre pitrera!
Que li puc clavar les dents?
-Si li agrada, no s’en privi.
No faci pas compliments!
-Que em permet, si no és molèstia
amorrar-me-li al piló?
-Faci, el que més li convingui.
No se n’estigui , senyor!
-I si entréssim en matèria,
que em sento un xic de frisor?
-Ara que ho diu, també em noto
un puntet de cuïssor…
-Que en faria la mercè
d’espolsar-me el presseguer?
-Encantada de servir-lo
Ja em dirà si li faig bé!
-Si s’hi posa bé senyora,
li faré la clenxa al mig.
-Entri, entri i acomodi’s,
si és aquest el seu desig.
-Abusant de la confiança:
que es podria repetir?
-Doncs eixugui’s i tornem-hi,
que ara ja no ve d’aquí!
-Ha estat un plaer, senyora.
Records al seu marit.
-Saludi a la seva esposa
si la veu aquesta nit.
En persones distingides…
