Perquè la carn estava rostida a punt,
perquè el diari detallava un viol,
perquè sota el seu pap…
la minyona oblidà de cordar-se el coll.
Perquè d’un llit gran com una sagristia,
veu en el quadro un grup pantic i foll,
o bé que no té son, o bé sense modèstia,
sa cama sota el drap rossa, una cama al vol.
Un burgès posa sota d’ell sa dona freda i seca,
contra el seu barret blanc frota cent bigudís,
i treballa bufant inexorablement.
I de que una nit sense odis ni tempestes,
mil milions de cretins s’aparellen dormint;
o Dante i tu, gran Shakespeare!, en pot néixer un poeta…
Perquè la carn estava rostida a punt,
perquè d’un llit gran com una sagristia
un burgès posa sota d’ell sa dona freda i seca,
o Dante i tu, gran Shakespeare!, en pot néixer un poeta…
