Deixa’m preguntar-te
Quin és el joc que tu mai fas
Voldria travessar-te, entrar i mirar dins del teu cap
I veure que hi ha aquí i que hi ha allà
On guardes els temors i amagues els blaus dels desenganys
Però em diràs que no sóc prou discret per saber tant
Obre’m una porta
Que m’apropi més a tu
I escriu en una nota
Que el millor que tens m’ho puc endur
Doncs vull fer tangible el que no ho és
Fer un marbre amb la teva veu i un mirall dels teus cabells
Em dius que sóc romàntic però només d’una a tres
I si és així, que vols que t’hi digui
Tant de temps anant amb el lliri a la mà
Jo per tu feria el que sigui
Però fes-me un favor, no em tractis com un boig
Doncs vull fer possible el que no ho és
Posar en un marc la teva veu i guardar-la pels mals temps
Em dius que sóc nostàlgic però només del que no veig
I si és així, que vols que t’hi digui
Tant de temps anant amb el lliri a la mà
Jo per tu feria el que sigui
Però fes-me un favor, no et quedis el meu cor
Tu i jo només som dos, no em tractis com un gos.
