no hi he tornat des de la fugida
queda ben poc d’aquella vida
no sóc capaç de mirar enrere
flames i cendres
faig del dolor la indiferència
faig del dolor la indiferència
amb el cap lluny i el cos a terra
m’endinso nit a nit fins que crema
i unes mans sobre la pell
i a viure intensament
per no oblidar i desaparèixer
per no oblidar i desaparèixer
tornar a començar
fer com si res hagués passat
i si em preguntes com estic
tinc dues respostes
una per tu i una per mi
la ciutat es fa borrosa
em sento lliure i estranya alhora
entre pedres i ciment
unes finestres de llum candent
qui són aquella gent?
i si fos aquella gent?
tornar a començar
fer com si res hagués passat
i si em preguntes com estic
tinc dues respostes
una per tu i una per mi
no sé què faig, però ho intento
no sé què faig, però ho intento
