tot ens cau per terra, tot fot molta pena la nostra condemna: estar lligats a la galera d´un estat que ens nega el nostre dret a decidir d´un estat que ens fa enmudir dins d´aquest peatge que ens retrassa l´arribada que ens atura, discrimina, els mateixos sempre manen s´ens en foten, ens diuen que vivim comtes de fades mentres pel darrera, ens la colen per la cara retallen escoles, tanquen hospitals ofeguen al poble, eliminen drets socials falsa democracia, oligarquia del mercat el poble es revela cansat de sempre esperar esperant, esperant, esperant esperant que arribi el moment de decidir decidir decidir, el nostre desti decidir decidir, tenim dret a decidir decidir com vull viure decidir com m´expreso decidir que m´estimo, la meva terra decidir la meva vida i les passes a seguir decidir, decidir, decidir tenim dret a decidir i als carrers ara sortim podem , expresem, exigim sentiments ben vius i als politics advertim que no hi ha pas xecs en blanc que amb el nostre futur no poden jugar que sabem el que fan perque estem observant si ens volen enganyar, estraem a l´aguait.

