Speak Louder, respira el beat i need to put it on’
Estic fora, what you gonna looking for,
Sono com avió del Prat entrant per sobre el port
perquè escupo brasa, digue’m tu si pilles codes
Estic apalancat sobre el mapa que he inventat,
porto el teu hip hop en un estat professional
altres s’empresonen sonen les trompetes sunshine
never got the C.R.E.A.M. but estic pulint diamants right!
Sono estricte al rime em dicta el camí i les fites,
com un little kid caigut a la marmita,
mica en mica omplo piques mentre trenco mites
olímpic estil cosint raps dignes.
Cínic Vins, jo de petit un ploramiques,
sento aquest dolor del món i em faig pols el prisma
barz d’una altre lliga i ni tan sols em coneixies
Poor, Keras, Vinnie, onírics sons del ritme.
Hauria de ser més senzill
Hauria de ser més senzill
Llevant-me tard going hard tota la nit
cuinant beats amb cascos per no despertar els veïns
els streets tenen ulls i encara pitjor orelles
i snitchs moriran amb la boca oberta
teníem somnis, jo volia fer còmics
ara eventual, el mes que ve torno a Infojobs
baixo en flip flops al paki a pillar-li Kellogs
aquest paki té nom, i curra el triple que tots
però jo absort en fantasies de hip hop
ties que treuen singlot, bevent litres de Merlot
però ni el clock de Flava Flav pot fer que el temps pari
pensant mentre espero a que em tornin el canvi
que lo proxim que grabi en el meu fuckin armari
forri d money la family porti de hobbies a Grammys
però el beat sona i sona, i jo no tinc res a dir
i ja és hora d’anar al curro toca dosi de reality
Ataca ràpid, abans que el temps passi,
o te la torna com Agassi,
escup merda, Leo Bassi,
no vaig fer cas d’aquell cartell d’avís.
complint els 30 i pico no somnis
encara penso que mai tindre un pis.
Quan miro fotos no espero que tornis
només a cuines pots parlar de beef.
M’hi jugo massa, de cop em faig nosa.
Amb una tassa a la nit de noces
et dic coses, ocult missatge,
un sac de boxa al garatge.
escopint idees, tot tal com raja,
cau pel propi pes, personatges.
Tancat al banc seduint als ostatges,
amb una pipa a la cintura, observant el paisatge
Les llàgrimes negres, Bebo
que passin les dècades, i seguir com Tego
Els primers discos cremant el Nero,
amb cartells a una mà, i enganxant-los amb cel·lo.
érem violins que somiàvem ser un cello
i aquí ens tens, trencant cordes a pelo
He fet un salt, com Manel, com El Jero,
l’eterna baralla entre jo i el meu ego
