La Mare de Déu
quan era xiqueta anava a costura,
a aprendre de lletra.
Duia un cistellet
amb quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellanetes.

Dorm, nina,
dorm, mino,
i una gronxadeta
pel nen petitó.

Anant-hi passava
per un camí ral
tot sembrat de roses
i de lliris blancs.

Era la costura
costura dels àngels,
quan ella arribava
tots li feien rotllo.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /