Dóna el pa i la sal

Mentre que la Missa deia
se sent repic de tambors,
és una ‘»tamborinada
que eixorda les oracions.
Això no hi ha qui ho, deturi:
repiquen vells i minyons,
pels conreus, per les teulades,
barbacanes i turons.
«Busquem una vida nova
anem a un país millor.
Tothom qui vulgui seguir-nos
prengui timbal i cançó.»
N’hi havia un que donant-se cops de
cap a la muralla, cridava: «Jo no, jo no
vull
pas anar-me’n, jo em quedo ! Plegueu de repicar el timbal». I
el van
veure com
travessava a corre-cuita el
portal de, la ciutat i es fonia en el bosc.
No va tornar
mai més. Un pobre home
que mai no havia posseït res sinó un
jaç . de palla
per maldormir a la nit,
encengué la palla i corria fora vila repicant: «Tot és
nostre, tot és meu!»
«Busquem una vida nova
anem a un país millor.
Tothom qui vulgui seguir-nos
prengui timbal i cançó.»