Don Canut

Don Canut és un notari
de la Pobla de Molló
i quan aixecava un acta
diuen tots que era el millor.

Ha dit una senyora,
que matà al seu marit,
ell “el cuerpo del delito”
l’aixecava tot seguit.

A un home com Don Canut
Mai l’havien conegut.

Don Canut ! Don Canut !
Pobret del que l’enganyava.
Don Canut ! Don Canut !
era un home molt tossut.

Don Canut ! Don Canut !
li cantava la quitxalla.
Don Canut ! Don Canut !
qui gemega, qui gemega ja ha rebut !

Donya Flor, la seva esposa,
que era un premi de virtut,
diuen que a un “estraperlista”
fa molt poc que ha conegut.

I pel poble es rumoreja,
-Jo no sé si és veritat !
que ara és ella qui al seu home,
la camisa li ha aixecat !

A un home, com Don Canut,
no hi ha dret fer-lo enfadar …

Don Canut ! Don Canut !
pobreteta l’enganyava.
Don Canut ! Don Canut !
era un home molt tossut.

Don Canut ! Don Canut !
li cantava la quitxalla.
Don Canut ! Don Canut !
qui gemega, qui gemega ja ha rebut !

Pobre, Don Canut,
tan bona persona com era era …
Pobret … i és que les dones són tan dolentes …

Don Canut ! Don Canut !
li cantava la quitxalla.
Don Canut ! Don Canut !
qui gemega, qui gemega ja ha rebut !