Dolça esclavitud

Extasiat en la negrura cristal·lina
de les dues perles negres dels teus ulls
sangtraïts en la blancúria nacarina
del teu rostre de petxina i suau dibuix
m’he fet reu i esclau etern de la bellesa
i no hi ha fe damunt la terra o prou virtut com per
fer-me renegar de les cadenes
que em condemnen a tan dolça esclavitud.