Crec que estic perdent el gest de sorpresa
i no recorde els somnis d’anit
no recorde els somnis d’anit
Sort que duus els ulls plens de meravella
i veuen el que no veig de mi
Vaig tindre les ales d’un drac salvatge;
el foc ja no em calfa ni els peus
el foc ja no em calfa ni els peus
Sort que en dibuixar un sol al paisatge
has templat el món un moment
Creues els espills i pareix tan fàcil…
Fer-se gran és vore com tot es fa petit
fins que s’encaixa al costum
com taulells premsats en el mur
Sort que m’has pintat la finestra al pit
per a que em travesse la llum
Creues els espills i pareix tan fàcil…
Fas un nou diumenge
amb retalls d’un collage fantàstic.
