Diuen que plou

Hem fet música, cançons i líriques;
hem escrit frases senceres per omplir tot aquest buit.
Hem omplert pàgines, de ràbia i llàgrimes,
colze a colze esperàvem un futur nou,
però aquí et pixen damunt i te diuen que plou,
però aquí et pixen damunt i te diuen que plou.
Hem fet música, cançons i crítiques,
alternatives i formes per un futur diferent.
Hem renunciat a valors, per conviure tot dos,
si amb tu ningú governa.
Vam creure que el món seria un ideal,
d’una esperança en vam fer causa vital.
I ara tot, poc a poc, se’n va a la merda!
Ara comanden senyors sortits de cova i caverna!
Tothom sap que cara al sol, massa estona enlluerna!
Vida primitiva i tradicional ara és moderna!
Imaginàvem una vida assembleària.
Planejàvem capgirar tota piràmide.
Per bandera, bandera llibertària.
Per consigna: llibertat o barbàrie!
Però aquí et pixen damunt i te diuen que plou,
però aquí et pixen damunt i te diuen que plou.
Vam tatuar tot un cos de sang i tinta,
promeses per recordar i així era simple.
Pots fer ferida i provar de fer-me un tall,
missatge que corre en vena no esborra mai.
Però aquí et pixen damunt i te diuen que plou,
però aquí et pixen damunt i te diuen que plou.
I ara tot, poc a poc, se’n va a la merda!
Ara comanden senyors sortits de cova i caverna!
Tothom sap que cara al sol, massa estona enlluerna!
Vida primitiva i tradicional ara és moderna!