Com un suïcida
a qui porten de pícnic al pont de Vallcarca
jo no hi puc fer massa res.

Vas decidir marxar a on
ningú fos prou aprop per intentar ajudar-te
i posar-te del revés.

I és veritat
que potser tots tenim part de responsabilitat
però ara se’m molt difícil
trucar i preguntar-te com estàs.

Quan vam frenar i no trobaves ningú
que seguís el teu ritme
et liaves sense gent.

Entre demanar ajut als que erem al voltant
o autodestruir-te
vas escollir malament.

I és veritat,
potser érem massa joves
per saber-ho gestionar
però ara em fa una mandra horrible
enviar un trist missatge per Nadal.

Ningú ho podia preveure,
eres l’enveja de tots.
I ara encara tinc discos ratllats
que mai vaig pensar a tornar-te.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /