Una part de mi em diu que ha de ser així
Que no puc trencar amb el que ara tinc
Lluny, tan lluny d’aquí hi ha l’altra part de mi
La que vol no haver de decidir
Però quan escolto entenc
Que no hi ha estiu sense l’hivern
No és el meu mirall, és un amagatall
On intento creure el que no sento
Se’m dona fatal, saber triar el camí
No sé si vull ser el que veus en mi
Però quan escolto entenc
Que no hi ha estiu sense l’hivern
Diria tantes tonteries, si no callés
Viuria tantes bogeries, si ningú em veiés
Ja fa temps que no sé què m’atura
I el que penso es desdibuixa quan em perdo entre la gent
Diria tantes tonteries, un dia les diré
No sé on he d’anar i els dies se m’escapen
Deixant-me portar per una altra mirada
Perdre’m més enllà, saber necessitar-me
Em deixo refugiar en les veus que m’abracen
Una part de mi em diu que ha de ser així
Que no puc trencar amb el que ara tinc
Però quan escolto entenc
Que no hi ha estiu sense l’hivern
Diria tantes tonteries, si no callés
Viuria tantes bogeries, si ningú em veiés
Ja fa temps que no sé què m’atura
I el que penso es desdibuixa quan em perdo entre la gent
Diria tantes tonteries, un dia les diré
Uoh…
Diria tantes tonteries, si no callés
Viuria tantes bogeries, si ningú em veiés
Ja fa temps que no sé què m’atura
I el que penso es desdibuixa quan em perdo entre la gent
Diria tantes tonteries, un dia les diré
