I quan veig que marxes per aquella porta
I quan veig que s’acaben les forces
I quan veig que ara tu ja no tornes
I quan veig que ha arribat l’hora
De dir-nos adéu
De sentir com tu marxes
Dir-te el que sento i sentir que s’acaba
Seguim en peu, però tothom s’entrebanca
No és un adeu, és un fins a un altre
I és que a vegades no és qüestió de ganes
Pot ser que no surti com sempre has pensat
I és que jo em passo els dies de setmana
Dubtant en què hauria passat
Si poguéssim veure’ns la cara
Dir allò que pensàvem
Deixar tot el que amagàvem
I veure que tot ha canviat
I és que per molt que no hi siguis jo t’estimaré com el primer dia
També confio que tinguis les ganes que jo tenia
Espero que mai oblidis, que t’he dedicat melodies
És on t’he dit allò que no m’atrevia a dir-te
Al dir-nos adéu
I al sentir com tu marxes
Dir-te que sento i sentir que s’acaba
Seguim en peu, però tothom s’entrebanca
No és un adeu, és un fins a un altre
(És fins a un altre)
(És fins a un altre)
