Dins les venes, el mar / Canigó

Com si fos un gran ocell
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà.
Voldria no fer-me gran
I ser, amb tu, petit encara
Voldria estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i els teus ulls transparents,
miralls de lluna i enyorança.
Si tu i jo fóssim infants
plens encara del ritme de la dansa,
no hauríem après a comptar els morts,
i jugaríem a estimar-nos.
Com si fos un gran ocell
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà.
Blau cel dins dels teus ulls
dins les venes, el mar.