No sé com substituir
l’absència del teu cos
si en altres no em trobo a mi.
No sé com puc renunciar
al que em crema tant a dins.
Ja saps que jo soc així.
Cada passa fa més mal.
Cada colp sobre l’asfalt
endevina aquest final.
Caminant sobre metalls
no hi ha forma d’avançar,
de continuar.
I es dimecres i no estàs,
i jo sola en aquest mar,
amb la sal a les ferides,
per veure si així se’n van.
I ara costa recordar
eixa calma al teu costat,
però sé que algun dia
la podré tornar a trobar.
Però és dimecres i no estàs.
Digues si aquesta nit
has somiat amb mi també,
si has pogut omplir el buit.
Si has escrit sobre el paper
el que encara no ens hem dit,
el que ens va quedar pendent.
Digues si ens mereixem
un camí cap a l’oblit,
una corba en el relleu.
Ja sé que en algun moment
has pensat en dir adéu,
en dir adéu.
I es dimecres i no estàs,
i jo sola en aquest mar,
amb la sal a les ferides,
per veure si així se’n van.
I ara costa recordar
eixa calma al teu costat
però sé que algun dia
la podré tornar a trobar.
Però és dimecres i no estàs.
