Digueren que ets la carn
i que ets la nit que escapa,
que ets la lluna que mor,
quan el sol la desplaça;
que ets la lletra al paper
quan la veu no hi abasta,
o bé el tacte i l’olor
quan ja l’ull ho oblidava.
Digueren que ets la mà
i la sina i la cara;
enlloc no va ser dit
que en tu el món s’ordenava.
