Difon el teu somriure,
publica l’alegria,
fes un himne de joia
i bandera de la vida.
Camina sense pressa,
que tot el món ho sàpia:
que mai no han de guanyar-te
miserables en vinagre.
Que onegen els somriures:
barricades de dents
per a desobeir amb la rialla,
-ho dic seriosament-.

Deslliga tots els somnis,
apunta a les estrelles:
inspira com si anares
a bussejar pel cel.
Riem entre nosaltres
amb una il·lusió nova:
cooperativitzem-la,
-ho dic seriosament-.
Riem per fi per sobre
de possibilitats
perquè ja en portem fet molt d’impossible,
i encara en queda més.

Provoca l’alegria
i fes-la contagiosa:
escampa i contamina
d’aquest color el món.
Desperta l’entusiasme,
procura divertir-te:
la lluna s’acontenta
si arribes més feliç.
Que res no siga excusa
per batallar rient:
amplia aquesta llum
amb un somriure,
i encara en queden més.

Difon el teu somriure,
publica l’alegria,
fes un himne de joia
i bandera de la vida.
Deslliga tots els somnis,
apunta a les estrelles:
inspira com si anares
a bussejar pel cel.
Que onegen els somriures:
barricades de dents,
perquè ja en portem fet molt d’impossible
i encara en queda més.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /