Ara sona el piano, són notes, que et recorren pel cos,
estem junts en això des de el principi però diferents llocs,
Tu diga’m el que vulguis, estic acostumat,
que després recapacito i tu torno canviat,
estem seguint les passes que un dia vam deixar,
perquè tornem al lloc des de el que vam començar,
I és emocionant i un orgull al mateix temps,
jo vull que respiris quan ens sentis valents,
vull que agafis aire, viurem amb el que em après,
hi ha qui sho pren en broma, a mi m’agrada el joc net,
No tinc grans somnis, em conformo amb poc
visc el moment i aprenc dels cops,
vull fer algun llarg viatge i perdre’ns pel bosc,
que flueixi l’energia pel cos.
No surto a la foto d’aquelles teens que es forren la carpeta
els hi parles de barres i pensen que ens em muntat una fleca
al barri sabíem que l’ambició no podia quedar-se quieta,
m’encanta sonar gros, estripant e les pors sobre la claqueta
Els meus raps no poden posar-se a dieta,
t’escric a la tarda, és trist retrobar-te, si no tens l’ànima neta
però ens queda el perdó, això és germanor, nano
amb una il·lusió com un piano, aquí ni deu ni amo.
Segurament no podré tirar-ho en directe
els anys i el deixar me estan fent efecte,
posam-ho ben alt selecta, sona perfecta,
Ho sé quan el codi connecta, canviats com sempre.
Guarap guarap, broda still kicking, anys later.
Estil mediterrani, buscar el nèctar.
Fil per randa, el comandant, en alerta
Animalons i Villans, diamants a les mans del mestre
Desperto amb punxades a la templa dreta,
el degoteig es incessant i no se que fer amb l’aixeta,
Sempre que observo la meva aura sembla neta,
Però la porta d’accés al infern és sempre oberta.
¿Qui serà capaç d’oferir respostes a les preguntes que encara no he fet?
Res concret per contestar com crec,
Han anat a buscar aigua al riu mes sec per acabar amb la set,
Quedat la teva meitat soc un ser complet,
Pots dir-me Lluc Net.
Tot el que em fa ara patir,
Se que es pot tornar a repetir,
Les pors que tinc des de petit,
Per tot allò que se m’ha dit,
Tinc un castell no a Tamarit,
Fora la por porto la cara d’amic,
Que el grup trobi la pau és clau,
si el pis cau fotrà a cada veí,
Amb 30 euros no faré fortuna,
Però he de fer-me fort d’una,
Mantindre’m ferme per passar la duna,
Trobar el miratge i continuar amb l’hambruna,
Perquè els pals fan mal però al final del viatge també sumen,
Ningú ens dirà que fer ni què és el que hem de dir,
Serem les ames i els amos del nostre destí,
No entenc per què alguna gent tracta així,
Serà que l’odi ha fet metàstasi.
Vulguem o no, algun cop ens hem de posicionar,
dir amb orgull d’on venim i què ens mou,
A ningú li agrada ser encasellat,
però deu ser el preu a pagar, o potser el sou.
Agafa aire, busca aigua, ja saps, no t’aturis.
passat les dunes hi ha la lluna i també es veu Mercuri,
deixa’m que suri, no puc ofegar-me,
un mal auguri, un conjur que el cianur desarma.
No és Standard & Poor’s
És Poor Tràmit i uns mustèlids,
acompanyats d’uns villans: el nou evangeli.
Seguim junts, aprenent de tot en captiveri,
necessitem un fort vent que els vidres entel·li.
Ara sona el piano, són notes, que et recorren pel cos,
estem junts en això des de el principi però diferents llocs
