Res, no cal donar-hi voltes
avui, la imatge és el que priva
ha arribat l’hra en què les masses
no estiguin grasses, sinó primes.
Au! Doncs, vinga, sense conya
tots plegats, petts i grans.
Au! A fer `regim i aprimar-se
com fan els pobles africans.
Ai! Que patètica l’ètica
de l’estètica actual
aquesta mètrica dietètica
i sintètica… quin pal!
Adéu a la xocolata amb nata
canelons, capons rostits
Adéu les salses, menudillos
Adéu, adéu llepar-se els dits.
Ara tot va amb bosses de plàstic
amb tubos com les sulfamides
vaja, tothom menja pinso
com els conills i les gallines.
Ai! Que patètica l’ètica
de l’estètica actual
aquesta mètrica dietètica
i sintètica… quin pal!
Al que jo no renuncio
que si naps que si cols
a aquest budell ple de carn magra
que porta ceba, sang i ous.
Que ja ho diuen els japoneses
que mai retraten en va
“Les de l’os de la cigala si menges
burifal·la et creixerà”
O sigui que les coses clares
i no em busquu el sotacòs
ni em toqueu la butifarra
o farem com els segadors.
Que ni dietètiques sintètiques
ni rotllos de colesterol
aquí menjarem butifarra
tant si es vol com si no es vol.
Ai! Que patètica l’ètica
de l’estètica actual
aquesta mètrica dietètica
i sintètica… quin pal!