Vas marxar de casa,
als carrers tot estava cremat,
buscaves bones cartes,
vas arribar al final de la ciutat,
sense res a perdre,
el que tenies havia de canviar,
tampoc res en que creure,
una guitarra per poder somiar.
La vida espera, dies de carretera,
mai no vas voler tornar enrera,
el món era a les teves mans.
Vivint contre les cordes eres feliç
però no en tenies prou,
series part de la història,
i fins i tot potser el nou rei del rock,
pel camí de la fama,
allà on anaves mai no estaves sol,
però a part de la guitarra,
l’únic amic fidel era l’alcohol.
Si cada dia està més lluny tot el que has somiat
potser ha arribat l’hora de despertar,
caigut de les estrelles,
avui alguns creuen que ho has perdut tot,
rodant per la cuneta cantes content una vella cançó.
La vida espera, dies de carretera,
la vida espera, mai no vas voler tornar enrera,
la vida espera, el món és a les teves mans,
Si cada dia està més lluny tot el que has somiat
potser ha arribat l’hora de despertar.
Sentir a la cara un altre cop
el vent gelat del nord,
i si estàs sol poder confiar en la sort.