-Trencarem un got de vidre,
de l’amiga a l’amant.
I, com la terra, ajaguda
amb tot d’espigues de blat,
t’ensenyaré la mà plana
amb arestes de cristall.
Emmorenida, l’esquena
et fa una corba suau.
Ja no la volem, la roba,
ja no la voldríem mai.
Passadissos de misteri
tenen racons velluts.
La lluna ens mirarà, roja
i fodona, al finestral…
Ai, quin rellotge d’arena!
Ai, quin rajol de sang!

– Tu seràs el got de vidre,
deia l’amic a l’amant.

Ella somriu, tota nua,
amb una mica d’esglai.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /