Deuen ser grisos els teus ulls
rere la pluja.
Deus tenir fred d’un vell enyor
que se’t despulla.
Torno a estimar-te i he plorat
rere la pluja.
Que el llamp trencava entre tu i jo
totes les llunes.
Potser la pluja ens tornarà
la flor perduda,
quan se m’esqueixi la cançó
de massa pura.
