És fosc.
Noto el fred al coll,
m’aixeco la solapa
aturat al xamfrà,
trec fum pel nas…
Miro de reüll la teva finestra,
les llums d’un cotxe que arrenca
i jo aquí quiet a les fosques, he perdut el cap.
No em canso d’esperar que facis un pas en fals.
Tinc indicis, potser cap prova en ferm.
És una sospita el que em manté despert.
Procuro deixar-me guiar per l’instint.
Olorar les pistes, veure-ho tot des de dins.
No en tinguis cap dubte sóc un bon detectiu,
no barrejo la feina amb tot allò que em dius.
Per molt que m’enanyis sé on t’he de buscar,
tinc els meus contactes i a qui fer cantar.
Ja m’ho va dir un comissari:
“no hi fiquis el nas si en vols sortir viu,
tenim un cos, tenim un mòbil,
ni rastre de sang, no hi ha calers al banc,
no hi ha justícia per la bona gent”.
Sóc un gos romàntic que borda el que sent;
les baixes passions, l’enveja i l’estrès,
no hi ha res que passi sense interès,
no hi ha res que passi per casualitat,
venint fins aquí ens hem ben retratat.
Diria que necessites un bon detectiu
que rastregi el teu cos, cada racó on vius.
No em treu la son què hagis pogut fer.
La lluita és la vida, la llei del carrer.
Ho sé tot, no te’n amaguis.
T’he enganxat in fraganti.
Potser et pensaves que no ho notaria,
que faria veure que era tot clar i normal;
no hi ha crim perfecte, això és la veritat
pots treure’t la màscara, no tindré pietat,
he perdut la por, estic preparat.
Contracta els serveis d’un bon detectiu,
jo vull fer l’amor al costat del riu
no hi ha altra sortida que deixar-nos guiar
viu la teva vida, el que digui l’atzar…
Noto a la barba l’olor del teu sexe.
Les hores més llargues se’n van volant…
Han passat uns polis i he fet com si re…
Al cor de la bèstia, ni bons ni dolents…
Quan més a l’infern, més ens fem valents.
Tres escombriaires, quatre escarabats,
dues ànimes boges
i un gat miolant.
Seguiré fumant.
Està clarejant…
