Destí fatal

“Una nit de tempesta
el moment esperat
negres núvols observen
des de l’altre pla
la cambra a les fosques
ofegant al rei…
la reina ferida
blanca la pell
ell mira la finestra
fugint d’aquell turment
ella la ma li agafa
a fora bufa el vent
l’infant buit de vida
embolcallat en sang
l’abraç de la mare
poc a poc va afluixant
un peto fred als llavis blancs
mentre la llum sen va
els ulls la reina tancara
mai més els obrira”