No cal parlar com si en sabéssim
Si no estem entenent res
Però ens avergonyim de la ignorància
Busquem recer en la companyia
Que ens inundi l’escalfor
Per seguir sentint la màgia
Ploren els rius fets de somnis truncats
D’una gent que no sap on va
I cauen les llunes vestides de dol
Esperant tornar a néixer demà
Abans de res
Després de tot
Quan es trenqui el món
Abans de res
Després de tot
t’esperaré
Fins que s’acabi la funció
Cercant llegendes infinites
Evitant sempre el final
Que les coses quan s’acaben
És quan fan més mal
La inmensitat se’ns fa petita
i fent honor a aquella dita
El cor no parla però endevina
Torres més altes cauràn
I ens seguirem preguntant
El sentit de la vida
I aixoplugats en uns braços amics
Collirem els bocins que guardem ben endins
Quan se’ns va esmicolar l’alegria
Abans de res
Després de tot
Quan es trenqui el món
Abans de res
Després de tot
t’esperaré
Fins que s’acabi la funció
