Desert portes endins

Trossos de realitat i de mi, / cançons i escrits des del pis. / L’absència d’armaris / marcada a les parets de la memòria. / El rellotge marca el temps / com passa el tic-tac entre habitacles deserts / la buidor que en deixen. / Eco és l’únic habitant. / Hem de buidar-nos per dins / per certes coses que ens omplin. / On és la pedra per travessar el riu? / Quan la foscor plena el trajecte del corredor, / sent com el calfred corre sota la pell / d’aquest espai desocupat i misteriós. / I, filòsof, agafe la bossa d’un grapat / que en aquest temps ni tan sols treu el cap / i la vida la vaig triar ja fa un temps. / I en buidar-la l’ompliré de notes i papers, / de notes i papers, / de notes. / Hem de buidar-nos per dins / per certes coses que ens omplin. / On és la pedra per travessar el riu? / I en buidar-la l’ompliré de notes i papers, / de notes i papers. / Per moments desintegrat / com el vent bufa a l’esquena / s’esvaeix el meu passat. / Tot no pot ser tan efímer, tan! / Som codis de caducitat / d’una vida en porcions, tan sols / prestatgeries despoblades / de la cambra sense mobles. / I en buidar-la l’ompliré de notes i papers, / de notes i papers. / Eco és l’únic habitant.