Vine’m a veure, fa moltíssim de temps que no te veig
Vine’m a veure, vine a la velocitat de la llum
“la teva cara s’il·lumina” me diuen
“per damunt de tot, per damunt de tot”
Els dies se’n tornen, com a barques que se creuen de nit
Sé que ets a fora i que dubtes a davant l’edifici blanc
Arriba una ona, me recorda del cos que vas tenir
I me desperta, me desperta i me diu
“adéu i pensa en mi”
A davant meu, els teus ulls
A davant teu, els meus
La resta de miralls no gaire lluny
Posau-me de costat
Deu travessar el jardí
La lluna creix aviat
Entra estimada, entra per favor i queda’t aquí
Queda estimada, tanmateix no puc desfer el camí
Per veure d’enfora la ciutat
Que envolta l’edifici blanc
