Aprendre a estimar protegint cada llavor
perquè arreli endins i així créixer amb l’escalfor
l’abraço, l’abraço tan fort.
Aprendre a mirar un camí a l’interior
expandir els confins que dibuixen el que soc
abraçar-me, abraçar-me tan fort.
Seguir provant de polir les arestes del cor
seguir en guerra amb les coses que el món de mi espera
i no vull per inèrcia acabar fent-les
desaprenent per tornar a aprendre.
Entendre qui soc procurar escoltar-me més
perdonar-me i ser més brillant en la foscor
acceptar que també jo tinc por.
Desvestir-me les armadures i els seus murs
ensorrar l’espai que em separa avui de tu
celebrar-me, celebrar-me tant nu.
Seguir provant de polir les arestes del cor
seguir en guerra amb les coses que el món de mi espera
i no vull per inèrcia acabar fent-les
desaprenent per tornar a aprendre.
I desfer els vells patrons que em governen
revisar tot el que encara soc
per trencar les inèrcies, despullar les creences
malgrat que pugui ser un procés dolorós.
Aprendre a estimar protegint cada llavor
perquè arreli endins i així créixer amb l’escalfor
l’abraço, m’abraço tan fort.
