Ecos eixordadors
d’un passat que torna,
a ritme marcial industrial,
separant molt bé les cames.
Amb una mirada estranya
entre la bèstia i la màquina.
Aquest reflex fa tremolar els carrers
i ha canviat de direcció,
car porta la marxa directa
cap al palau, el castell i el tribunal.
Les pors han canviat de bàndol i les nostres,
les més severes i més pròpies,
han deixat de ser una excusa
i han esdevingut el mur a saltar,
l’anhel i l’esperó necessari
per arribar a creuar la vostra impossibilitat.
El vell poder mentre crida tremola.
Sap que s’apropa la seva hora.
I aquest cop no ens aturarem
i aquest cop us enderrocarem,
ni que sigui en el darrer alè.
No deixarem de fer el que hem de fer.
