Si les paraules teves vestides de meves es destapessin
farien el gran descobriment que jo et vaig proclamar
amb les paraules meves disfressades de teves
ves per on.

Et demanaré per reis que no hi crec pas però es que en tu menys
que no estic cec que no em creix el bec que la vida va com va.
Cremaré per dins els ossos com si fossin pins
per fora poc, que pell de cendra soc.

Les teules vermelles de les més belles ciutats on l’home i planta el gall cançoner del dematí
les ha tenyides l’arc de Sant Martí que plora llàgrimes de tons morats.
Ara que ningú t’escolta es quan tens ganes de xerrar.
Ara el que el bon temps no té res per tu.

Si fas el que et dona la gana la gent dirà que fots el dona la gana, però
només faltaria que la gent hagués de voler que visquis com ja vius.
No diré que has estat malgastant el meu estimadíssim temps
Tant sols diré que podies haver-ho fet millor.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /