Des de fora del món
tot ho veus tan clar,
tot i cada cosa singular
en un lligam transparent.
Sense abisme ni contorn
Sense duració ni sojorn
L’estranya sort de no ser-hi,
pels que restem sempre a l’espera,
t’enyorem de mala manera,
patim per tu sense saber perquè.
Suplim la debilitat dels instints
amb addiccions i trastorns obsessius
que anorreïn i dispersin les tènues
esplanades avorrides més pregones.
Sense abisme ni contorn
Sense duració ni son
I així malformem les nostres vides
a canvi de poder conciliar el son.
Des de fora del món
imperes sense deixar-te notar.
Car ni et cal ni et vaga.
Tu destil·les superfície,
passant-hi a través,
per on ni la llum pot,
allò que tu, que no ets.
Sense abisme ni contorn
Sense duració ni son
