Dies de vi
dies de dormir
dies de roses
sense massa coses
Deies de fer
deies jo també
eres la veu tendra
només només cendra
Podries haver estat
la meva obsessió
deliri amable
fora de control
Però jo
vaig seguir el camí
de cartes sense obrir
que no portaven a cap destí
sabut
Temps de bars
temps de menjars
temps de fer cues
amb tanta paciència
Sense un final
res no fa mal
Èrem tan lliures
en la indolència
