Fem-ho, fem que aquesta nit sigui un conte
fem-ho sense por del què pugui passar
deixa que la pluja mulli la teva cara
sense res que et pugui eixugar
més enllà d’aquest basal
hi ha un mar per descobrir
llença’t i deixa’t portar
i treu els somnis que has guardat a dins
deixa’t caure en el llit de la incertesa
deixa’t caure sota les llunes d’agost
porta’m on respiri la bellesa
deixa’t caure en un mar de temptacions
deixa que la nit ens porti lluny de l’alba
sense que el matí ens vingui a despertar
brilla, sense llum no hi haurà mai ombres
tempta’m com la màgia d’un estel fugaç
tu i jo ens hem trobat
finalment en la foscor
parlant a pit descobert
mirant-nos a la cara sense por
