Deixa’m viure tranquil

Deixa’m viure tranquil, deixa’m viure com vull.
Aquí no soc feliç, aquí tot ho veig gris.
Deixa’m viure tranquil, deixa’m viure com vull.
Aquí ja no hi cabem, acabarem tots en remull!
Tenc deliris i dilemes,
aquí només veig ‘guiris’
i tot me fa olor a crema…
No sé si soc massa d’esquerres,
tothom mira a la dreta
i ningú veu cap problema!
Pela, pela, pela…, tothom vol fer s’agost.
Aquí un altre xalet promet que quedarà preciós.
Pela, pela, pela…, tothom vol fer s’agost.
Viurem dins un hotel amb tot inclòs!
Deixa’m viure tranquil! Deixa’m viure com vull!
Aquí no soc feliç, aquí tot ho veig gris.
Deixa’m viure tranquil! Deixa’m viure com vull!
Aquí ja no hi cabem, acabarem tots en remull.
Visc en un paradís,
amb muntanyes de sal
i muntanyes de plàstic si,
La cosa va gruixada,
aquí no miren prim,
existim de temporada
i amb dos mesos vivim.
No sé com dir que molt calaix,
però que es pou està buit
i aquí ningú és capaç de veure que està cuit.
Que vengui una rissaga i s’ho endugui tot per ‘hui’!
Deixa’m viure tranquil! Deixa’m viure com vull!
Aquí no soc feliç, aquí tot ho veig gris.
Deixa’m viure tranquil! Deixa’m viure com vull!
Aquí ja no hi cabem, acabarem tots en remull.
Cada any que passa,
més lletja torna tota aquesta falsa postal!
Cada any que passa,
‘menos’ hi queda per beure un glop de sal!
Cada any que passa,
més s’enfonsa tota aquesta falsa postal!
Cada any que passa,
més i més a pico tots ens anem!