No tot a la vida
et surt bé cada dia.
No tot són anuncis de felicitat,
de ties que flipes,
i litres de birres,
a festes sonades a la vora del mar.
T’escric des de Suïssa,
amb l’ultima divisa,
aquí els negocis no m’han funcionat.
Ja no tinc els sex shops,
ni trafico amb xarops
de dubtosa qualitat.
Tots els calers que et vaig agafar, te’ls volia tornar,
vuit o deu mil euros mal comptats.
Deixa’m pasta que estic tirat,
necessito un cop de mà,
estàvem tan enamorats fa uns anys…
Potser no em vaig portar bé,
però necessito els teus diners,
no et pots quedar sense fer res per mi…
Tanta estimació,
no es pot perdre sense cap raó.
Tanta companyia seria una tonteria,
tanta calentura, tots dos sabem que ni déu ho atura.
Tant que vam follar, no potser tan fàcil d’oblidar.
Una mala temporada
qui més qui menys ja l’ha passada,
set anyets sense trucar a casa tampoc és tant…
M’has buidat el banc
i quan hi penso encara em bull la sang.
Veig que ho endevines,
vull que ho gastis tot en medecines.
No sóc rancorosa,
i tot plegat potser no fou gran cosa.
Me n’alegro molt,
espero que no surtis mai del pou.
