Deixa’l, deixa’l que miri
que descobreixi el mar,
deixa’l, deixa’l que miri
que descobreixi el mar.
Quants amics en hores baixes!
Quants records en total!
Qui se n’entera de la missa,
ni que sigui la meitat!
Qui té un plat posat a taula,
qui t’està esperant.
Qui et passa una calada,
deixa’l que miri el mar.
Deixa’l, deixa’l que miri
que descobreixi el mar,
deixa’l, deixa’l que miri
que descobreixi el mar.
Perquè el primer cigarro
sempre es fuma d’amagat,
perquè les millors coses
diuen que són pecat.
Perquè sempre aquesta cara
es reflexa en el mirall
i se’t fa obsessiva,
deixa’l que miri el mar.
Deixa’l, deixa’l que miri
que descobreixi el mar,
deixa’l, deixa’l que miri
que descobreixi el mar.