Deixa que el vent
esgarrapi el son i que la veu
resti sotmesa.
I enfonsa els dits
en els records, en subtils
espires de claror.
Són històries de debò,
les que conjuminen el temps,
j els sospirs es perden en l’aire.
I pels batents de les portes
s’escapen els crits.
La fugissera memòria.
Deixa que el vent
esgarrapi el son i que la veu
resti sotmesa.
I enfonsa els dits
en els records, en subtils
espires de claror.
No computa més que fets,
no el tremolor; la por
del dir o el saber imprecís.
Traç lleu i persistent
que es grava lent sobre la pell.
Una cicatriu inesborrable.
Són històries de debò,
les que conjuminen el temps,
i els sospirs es perden en l’aire.
I pels batents de les portes
s’escapen els crits.
La fugissera memòria
Deixa que el vent
esgarrapi el son i que la veu
resti sotmesa.
I enfonsa els dits
en els records, en subtils
espires de claror.
El llum del menjador.
L’ombra de la mà
damunt del paper
amb subtils espires de claror.
El llum del menjador.
L’ombra de la mà
damunt del paper
