En Tomàs era un bon home
pobre, però tenia un lloc,
una casa abandonada,
ningú en volia saber res.
En Rafel, un mal polític
del poble es va aprofitar.
Ell pensava que els negocis
i el plaer es poden barrejar.
I en Tomàs deia, deia,
que el més gran dels privilegis
era viure en llibertat.
I en Rafel deia, deia,
que això dura quatre dies,
res dolent m’ha de passar.
I en veure en Tomàs, bon negoci, és clar,
el va fer fora i al carrer va anar a parar.
No em fas pena, nen, perquè sóc conscient
que aquí vull fer calés i tu no hi pintes res.
I això si que té un nom i no és la llibertat.
és el poder, és l’egoisme, és l’avarícia sense preu.
Per bé o per mal, Rafel, sé que te’n penediràs.
Qui sap, potser un dia jo seré més fort
i veuràs què és estar en el meu lloc.
Ni amb l’ajuda dels estels podràs comptar.
I allí, al carrer on volen les veus
va saber que a les nits
l’espavilat d’en Rafel, fent honor al seu nom,
tenia una meuca per passar el temps.
Ell va dir-ho a la premsa
i el cul li van retratar
Així era clar que al poder
poc havia de durar.
I en Tomàs deia, deia,
t’has posat on no et manaven
i al final t’han enxampat.
I en Rafel deia, deia,
he perdut el privilegi
ja de viure amb el cap alt.
Al carrer l’hivern es fa dur i etern.
No vaig fer mal a ningú
i em vas deixar sol al fred.
Pel que has fet tu ara
hauràs de pagar. Ho sabrà el poble
i al carrer et faran anar.
Veuràs com la merda et puja fins dalt
del coll, i per dins la sang et bullirà
com ni el fred pot refredar.
Per bé o per mal, Rafel, ara te’n penediràs.
Ja ho veus, ara saps que jo ja sóc més fort,
sentiràs què és estar en el meu lloc.
Ni amb l’ajuda dels estels podràs comptar.
