Quan tot ha estat debades
I s’ha allunyat el present
Hi ha serps dedins les mates
Amb carn entre les dents.
Un mur de pedra viva
Dedins un cos inert
Tremolen dialectes
Respiren pensaments.
Era una llum en trànsit
D’un cicle que prescriu
Membrana d’acord tàcit
Pretèrit ésser viu.
