poso tot el que sé a zero
torno a un lloc desconegut
com un nouvingut
torno a començar
com si anar fent tombs fos avançar
llenço el que era imprescindible
no sé què em cal i amb el que em trobi ja faré
tot comença bé
si no esperes res
i et deslliures del que ja no tens
i allò que creia saber
potser també ho oblidaré
per saber com tornar a estimar
com no he estimat
poso tot el que sé a zero
un punt nou per contemplar
l’ahir i el demà
tan proper i llunyà
l’ordre i el desordre de la mà
i allò que creia saber
potser també ho oblidaré
per saber com tornar a estimar
com no he estimat ni estimaré
