De vegades em pregunto què hagués passat
si ens hagués donat un cop de mà la casualitat.
De vegades les paraules que no vaig trobar
dónen voltes dins el meu cap.
La fredor d’aquella nit…
La tardor dels meus sentits…
Em pregunto si la vida seria diferent
simplement amb un o dos gestos més adients.
I em pregunto si les coses són el que han de ser
o si ja hem perdut massa trens.
Tu i jo aquella nit, tu i jo en un dia gris…
I tu i jo, qui ho pot saber,
potser res no ens va anar massa bé.
Necessito tornar enrere i saber explicar
que el que no veuen els ulls no va quedar enterrat.
Necessito tornar als llocs per els que vam passar
i saber què hi vam deixar.
Tu i jo aquella nit, tu i jo i els nervis entremig…
I tu i jo, qui ho pot saber,
potser res no ens va anar massa bé.
Tu i jo, qui ho pot saber,
potser res no ens va anar massa bé.
