De sants i de costums

Quan encara era un costum anar a missa els diumenges, les sabates amb betum, sempre netes i lluentes. La mare de Déu anava de casa en casa dins d’una mena de capsa de fusta il·luminada. «Aneu en pau», deia el mossèn, i ens esperaven piruletes, que compràvem al davant de l’església amb deu pessetes. Mon pare no resava mai, o almenys jo mai el veia, però vaig créixer entre missals i un nen Jesús a les tauletes. Catecisme a les set; si eres bon noi, potser el diumenge, faries d’escolanet i cobraries cent pessetes. Feien cine al mateix lloc, també hi havia maquinetes, una taula de ping-pong i sants gravats a les vidrieres.