Dia i nit, de dia i nit,
l’enyore i m’enyora a mi.
No fóra la mar tan fonda,
hi aniria, i vindria amb mi.
Sabent-la tan llunyana i sola, moriria.
Jo l’enyore i m’enyora a mi.
No ni no, l’illa té son,
té son i no pot dormir.
Si pogués li cantaria
a la tarda i fins la mitjanit.
De tan desconsolada, jo l’agrunsaria.
L’illa té son i no pot dormir.
Na ni na, serena i sal,
farigola i romaní.
Li daria vents i calmes,
primaveres, mars de corall fi,
mil peixos, sargantanes ceps i tramuntanes,
farigola, sal i romaní.
Parado (popular)
Perquè som pillo,
ses al·lotes no em volen.
Perquè les rob ses gulles
d’es rebossillo.
