Vaig néixer un dia de pluja,
vaig néixer un dia d’hivern.
La mar anava moguda,
de color gris era el cel.
Tu ho feres en primavera
com flor de cirerer hermós,
del blau marí de les ones
els teus ulls tenen color.
No n’hi ha cap en el món sencer
que et faci ombra.
T’estim tant que no puc
deixar de somiar.
Que de la maneta jo,
de la maneta,
vull anar amb tu a passejar,
De la maneta jo,
de la maneta,
trobar la manera de que siguis meva
perquè no n’hi ha cap,
no n’hi ha cap com tu…
Només si tu m’ho demanes
vendria tots els capells
per comprar-te una pinteta
i pentinar-te els cabells.
Una vida de dolçura
t’espera en el meu costat
com la millor confitura
que tu mai hagis tastat.
Si tu vols seràs la princesa
dels meus somnis
i deixa que jo sigui
el teu príncep encantat.
Que de la maneta jo,
de la maneta,
vull anar amb tu a passejar,
De la maneta jo,
de la maneta,
trobar la manera de que siguis meva
perquè no n’hi ha cap,
no n’hi ha cap com tu…
