S’ha aixecat de pluja, es dematí
xubasquero i un paraigo gris.
Avui se m’alegrarà es jardí
tants de dies fa que no vénc aquí.
Un ca pixa a n’es portal,
fot un crit mem si se’n va
i me mira i ni s’ha immutat,
tu estàs com jo, xaval!
Quina decepció que m’hagis vist
no sóc aquell que vas conèixer ahir.
Tan segur em trobaves en sa nit
de dia sols sóc un Pokemon trist.
Que si me drog, que si em faig mal,
que si me torç, que si ara caic,
és perquè no puc sofrir…
quan jeies en aquell llit…
que ja no has viscut amb mi…
i que això s’acaba aquí.
