– Las 3 y media, me debería acostar,
Pero a la mierda, mi cabeza tiene llena la RAM
En mi libreta cohabitan bombas lapa y napalm
Mi pterapeuta me receta sertralina, clonazepam
– No se me pasa, mi mente un volcán
Todo lo arrasa, maldita ansiedad
¿Cuál es la causa? Me dice ‘Ya se verá¡…
Sigue en terapia’. Sonríe y me entran ganas de matar
– Cansado y harto de tanto colapso sin pausa
Esclavos encadenados en la caverna mediàtica
Primer mundo es incierto a cada segundo que escapa
Me bebo un tercio en mi cuarto, Marcos de quinto es un gangsta’
– Todo son números, putos filtros y hashtags
Dicen ‘asúmelo’, copias con código de barras
Alfons El B el flow i la Memòria fotogràfica
Mi rap no meno, mitad sí­ncope mitad ataraxia,
– Hipnotizado yo al son del bombo y la caja,
Tiro sin dados, co, como una ficha que escapa
Y no finjamos, no, fijo que también te pasa,
King Kong y Thanos son mis Ángeles de la guarda…
– Necesito pausa, sólos yo y mi cafè,
Soledad de terraza, vida un tren sin andén,
Libertad una estafa, benditos boli y papel
Maldita tinta chivata…

– SCRATCH

– Em trobo davant del mirall mirant el monstre cara a cara,
L’abisme es fa més gran si li analitzo l’ànima,
Estem en crisi sociocultural, estrés i ansietat
La paraula ‘Llibertat’ ha estat segrestada (Ayuso)
– Pànic social, ella encara no ho entén
El Joker també somriu si ho requereix el moment
Tenir un cotxe, un treball i una casa de lloguer
No et fa forma part del privilegiat 1%,
– Així­ que treu els sentiments, canalitza la ràbia
Les gallines dels ous d’or han de trencar la gàbia
Un sistema que alimenta la precarietat
On l’assalariat està  explotat però pot comprar al Teletienda
– Estic fart d’aquest circ que heu muntat
On el trapezi és massa llarg i les feres s’alimenten
Sóc un privilegiat nascut al costat bo del mar
Sociologí­a i Malparlat els atònics que em representen

– SCRATCH

– Estàs dempeus davant la València del segle XX,
En un sospir tanques els ulls i veus a Peter Lim, dóna un glop de Jim Beam,
De monstres i homes, com en un poema d’Estellés,
Sociologia Malparlat  perque s’ha escrit un crim,
– Volen els wannabees, al teu voltant com pixavs,
Regalen bis a bis, prometen llits, i nits d’aní­s,
Déu ha matat a Nietzche, filósofs com Merlí­,
Esglésies antipensament contra el teu triple SIS
– Educa el xiquet per no haver de castigar a l’home,
Educa el mestre per no haver de renunciar al somni,
Viatge espiritual llegint a Jodorowski,
Guanyant-se l’or com Mides, no, doblant el llom, eh?
– Però a on fa mal inspira, ja ho va dir Lechowski…
Grades aclamen el nou gol de Lewandowski,
Ayuso antisistema, tractant de trencar l’endemà ,
Torxes contra el meu Frankenstein, la nit de la cremà
– Venim en plan artista, diu Schindler que passa llista,
Els meus germans, el Pianista i el Renaixentista,
Som la molèstia, com l’accident del metro pa Rita,
Sempre en la lluita i en plan bèstia, de mica en mica,
– Ja no és gent rica qui té problemes del primer món,
Agarra el barretcòpter i a fugir amb Doraemon,
Canviant la nostra història, del remake al retcon,
En plan corsaris negres, pata-pals com Long John, ‘Som’…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /