Resen les ànimes de la gent,
renten pecats i omplen el mar
vessant a raig suc del present.
Tots connectats a l’univers,
a l’univers, a l’univers, a l’univers!!
I tinc el cor ferit, fruit del desig,
el meu destí sota el teu dit,
puc ser cantant, camell, bon jan,
tu que vols ser quan siguis gran,
quan siguis gran, quan siguis gran,
quan siguis gran, quan siguis gran!!
Si tanco els ulls
no em veu ningú,
quan obri els ulls
seré ben lluny.
No, no és pas veritat que anar endavant
sigui sumar calers i instants,
si acaba un any ja en vindran més
no és tan estrany que passi el temps,
com passa el temps,
com dius que et sents, com passa el temps!!
Clar com la pau que ens fa ballar,
hi ha un vell jugant a ser un nou nat,
si l’has cagat, tothom té el dret,
si ja ho saps tot no et dic res més,
no et dic res més, no et dic res més,
què dius que tens, no et dic res més!!
Si tanco els ulls dóna’m la llum
no em veu ningú, quan torni amb tu
quan obri els ulls dóna’m la llum
seré ben lluny. fes-me un rebut
Dóna’m la llum de l’univers.